munist(i)rilîh adj., in B, GB: ‚klöster-
lich; monasterialis‘ (mndl. monsterlijc adj.
‚dss.‘; ae. mynsterlīc adj. ‚dss.‘). Desubst. Bil-
dung (vgl. Schmid 1998: 323. 547 Anm. 734).
S. munist(i)ri, -lîh. – Ahd. Wb. 6, 839; Splett,
Ahd. Wb. 1, 632; Köbler, Wb. d. ahd. Spr. 799;
Schützeichel⁷ 228.
MK