rato² m. an-St., nur Gl. 2,245,16 (2.
Hälfte des 9. Jh.s, alem.): ‚Ratte; sorex‘ (mhd.
rate sw.m. ‚Ratte‘; vgl. ae. ræt st.m. ‚Ratte‘).
Das Wort setzt urgerm. *rađan- fort. Weiteres
s. ratta. – Ahd. Wb. 7, 706; Splett, Ahd. Wb. 1,
728; eKöbler, Ahd. Wb. s. v. rato¹; Schützeichel⁷
254; Starck-Wells 474; Schützeichel, Glossen-
wortschatz 7, 336.
MK